"M'agradaria comunicar-me amb el món"
Noe Gaya Creus
El llibre
El Camí de la Papallona
Fa 3 anys que vaig publicar el meu primer llibre. Jo continuo fent presentacions del llibre per aquí a la conca i pels voltants de Barcelona i pels instituts amb ajuda del Santi Boqué. Però ara me n'adono que veig de diferent forma algunes reflexions que vaig escriure al llibre. Com per exemple quan parlava de l’esperança, que ho veia tot massa positiu, i ara hi ha molts dies en que la perdo, i m’enfonsa. Vull dir que les coses no són tan fàcils com semblen.
Contes
> La fada i els seus records
> La papallona
Des de fa uns 6 anys que faig contes a la llar on treballava. També treballen quadres meus amb els nens. Físicament no estic a l'escola però la meva essència segueix estant allà.
Quadres
L'art de la inspiració
Bé, com molts de vosaltres ja sabeu, apart del projecte de les pedres, el meu llibre,.. també sóc “pintora”. Tot va sorgir un dia a Aprodisca, un centre de Montblanc al qual jo anava. La meva germana em va proposar el fet d’intentar pintar, i així ho vaig fer. Em va agradar moltíssim i vaig decidir començar. De mica en mica m’anaven sortint millor els quadres, fins a dia d’avui. Els diners recaptats a la primera exposició del meu poble (l’Espluga), van anar destinats a un nen del centre SIRN de Barcelona. Aquest nen, amb una discapacitat, necessitava un caminador especial per a ell, i el que vaig fer va ser ajudar-lo amb el preu. Ell i la seva mare van estar molt agraïts amb nosaltres. En aquestes exposicions vaig vendre molts quadres i també hi va haver diversos encàrrecs. Estic molt agraïda a tots els que ho van fer possible.
Pedres viatgeres
Escalant els cims
Tinc la gran sort d’estar envoltada de magnífiques persones que m’ajuden a tirar i pensar sempre endavant. Un exemple és el meu fisioterapeuta, en Xavi Moreno, que ha ajudat que la meva vida tingui un altre rol. Fa cinc anys, em va comentar que hi havia una noia amb càncer que pintava pedres amb les mans. La idea em va agradar moltíssim, però encara em van motivar més les ganes de gaudir de la vida que tenia aquella noia. Em va oferir la possibilitat d’endinsar-me en aquell projecte i ja us podeu imaginar què vaig fer, oi? Em va faltar temps per començar a pintar les meves pròpies pedres! A partir d’aquí tot ha sigut genial i les meves pedres han començat a recórrer món i els cims més alts del planeta. He tingut la possibilitat de conèixer moltíssimes persones, que des de bon inici s’han involucrat molt intensament en aquesta aventura i que m’han fet sentir molt activa i il·lusionada. Sincerament, mai m’hagués imaginat que hi hauria tanta gent recolzant-me i que les meves pedres estarien a tants llocs, però sobretot que hagin arribat als cors de tantes persones. Gràcies de tot cor a tots ja que no té preu tot el que feu per mi, realment és un món màgic fora del dia a dia!!
Tres en ratlla
Compromiso con la calidad
Amb goma eva fem el el taulell per moure les peces que formen el tres en ratlla i aquestes estan dividides en tres marietes i tres papallones. Finalment ho presentem amb la meva targeta personalitzada i una bossa transparent tancada.
Dòminos
Punts en llibertat
Amb l'ajuda de la meva mare o de la meva fillola pintem pedres per a fer un dòmino, ja sigui en blanc, negre, blau, etc. Una vegada han canviat el seu color natural, hi dibuixem els punts, ho decorem i ho preparem per entregar.
Un vi especial
Satisfacción garantizada
Feliç de poder cedir el meu projecte com a inspiració per l’etiqueta d’un vi. El Celler Mas de la Sabatera ha volgut mostrar els meus projectes que estic desenvolupant i impulsant, la qual cosa m’ha fet sentir molt bé. El vi és un cabernet i l’etiqueta està relacionada amb un dels meus quadres.
